La felicitat

Un dels temes relacionats amb la psicologia que més interès té és la cerca de la felicitat, anhelem trobar la recepta màgica que ens apropi a aquest sentiment tan cobejat.

Al assolir l’edat adulta i els rols d’adult, normalment quan es produeix l’emancipació de la llar familiar i la independència econòmica, la majoria de nosaltres arriba a la conclusió que no podem ser feliços de forma contínua. La felicitat la podem trobar només en moments puntuals, i en tot cas tenim un sentiment de fons de satisfacció amb la pròpia vida. Per tant, hi ha un procés d’aprenentatge que culmina amb l’assoliment d’unes expectatives realistes entorn la felicitat. Seria molt desitjable que els pares fossin capaços d’acompanyar als seus fills en aquest procés, i que s’arribés a aquest punt en l’adolescència o la primer joventut. Hi ha una tendència social a protegir la infantesa del món i de la realitat, això no prepara per a la vida, sinó que fa que la transició a l’edat adulta sigui més difícil.

Hi ha moltes persones que són realment molt poc felices al llarg de la seva vida. Molts altres ens deixem portar per la inèrcia del dia a dia, per les obligacions externes i ens oblidem de nosaltres mateixos. No obstant, avui en dia ens podem plantejar com a desitjable i possible aconseguir canviar aquest fet: a ser feliç també se’n pot aprendre, com es pot aprendre pràcticament tot.

Per aprendre a ser feliç, podem tenir una pares i un entorn meravellós que ens portin cap a aquest coneixement sense adonar-nos-en, o podem, per exemple, llegir i escoltar persones que estudien la qüestió. El Dr. Tal Ben-Shahar ens dona 6 claus:

1. Les relacions. Les relacions humanes són la principal font de felicitat. Tenir relacions íntimes i profundes és la principal via per ser feliços. Relacionar-nos cara a cara suma felicitat a les nostres vides.
2. Simplificar. Hem de fer un esforç per simplificar les nostres vides, per trobar moments en els que fem només una cosa: meditar, parlar amb un amic o llegir.
3. Exercici físic. L’exercici físic ajuda a eliminar metabòlits que es generen en situacions d’estrès, millora la nostra salut i segrega substàncies que ens fan sentir bé. No cal fer un exercici intens, un exercici d’intensitat moderada 3 cops per setmana és suficient.
4. Ser humans. Hem de deixar que flueixin les emocions doloroses, ens hem de permetre plorar, podem parlar amb algú del que ens torba, o escriure un diari.
5. Expressar gratitud i apreciar el que tenim. Ser agraïts i valorar el que tenim és una elecció vital que ens duu cap a un camí positiu que repercuteix en moltes petites coses. Podem també ser agraïts, sentir agraïment, escriure en un diari que ens sentim així; podem donar gràcies a la nostra família mentre sopem per alguna petita cosa.
6. Fer activitats que tinguin significat i ens donin plaer. Si podem dedicar una hora al final del dia per fer alguna cosa que realment valorem, això contribuirà molt a la nostra felicitat del dia.

La nostra espècie (i totes, en realitat) han maldat per reproduir-se i per sobreviure, la felicitat no forma part de les prioritats de la selecció natural, podem dir que no estem pensats per ser feliços, som millors escapant de depredadors o caçant. La cultura ens ajuda a compensar aquesta mancança, però encara no del tot: fa molt pocs anys que la humanitat ha triplicat la seva esperança de vida, fa molt pocs anys que els éssers humans tenim lleure, fa pocs anys que la psicologia s’encarrega del benestar.

Per acabar, no podem oblidar que fora del primer món, l’assoliment de la felicitat passa per aconseguir aliments, seguretat, aigua, justícia… Aquesta no és tasca que pertanyi als psicòlegs sinó a tota la humanitat. En tot cas, la millora de les condicions de vida dependrà de com exercim el nostre poder polític i sobretot econòmic, aquest és però un altre debat.