En el marc de les trobades quinzenals que organitzo per parlar de diversos temes relacionats amb la psicologia, vam tractar la qüestió de ser agressius amb els altres.
Primer de tot vaig voler definir un parell de termes:
- Sarcasme: Comentari o burla mordaç, ofensiva, aspra, que es dirigeix a una altra persona. A diferència de la ironia, la intenció aquí és negativa. En relació al sarcasme, us recomano aquesta lectura: El lenguaje del sarcasmo: agresiones verbales encubiertas
- Supèrbia: Excessiva estima d’un mateix que es manifesta en una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu als altres.
Seguidament vaig llançar preguntes per conèixer l’opinió dels participants. Vosaltres, que esteu llegint aquest post podeu mirar de respondre-les:
- Pot justificar-se una conducta agressiva en algunes circumstàncies?
- Pot ser que trobem injustificable la violència física. I la violència verbal?
- A vegades ens costa molt controlar-nos davant de les persones amb les que tenim més confiança, què hi podem fer?
- Ens hauríem de sentir culpables si cridem, donem cops de porta? Si menystenim els altres? Els hem de demanar perdó? I si l’altre s’hi torna amb més intensitat?
- Amb qui exercim aquests comportaments?
Per donar resposta a aquesta última pregunta vaig proposar que normalment descarreguem la nostra ira sobre els febles: nens, persones grans, persones amb baixa autoestima… Persones que no s’hi tornaran en definitiva, perquè si ens paguessin amb la mateixa moneda ja no ens sortiria a compte l’agressió.
L’agressivitat física la major part de la gent en el nostre entorn no la justifica, en tot cas, només en situacions en que la nostra integritat o la dels nostres està amenaçada. Si és possible una alternativa com parlar, o fins i tot fugir, l’escollirem. De fet, el codi penal castiga molt especialment la violència física.
La moral regula totes aquestes conductes i considera que no les hem de tenir. Però no tothom té tampoc els mateixos valors en aquest sentit, hi ha famílies on la violència ha quedat normalitzada, especialment si pensem en la verbal.
La ira és una emoció bàsica que apareix quan: ens han tractat malament (especialment si ho han fet injustament), han envaït el nostre terreny personal, ens dificulten la consecució dels nostres objectius, se’ns porta la contrària, ens insulten… La psicologia ens diu que la ira és una emoció que té una utilitat, com la tenen totes les emocions:
- Ens prepara per la defensa i l’atac
- Vigoritza la conducta
- Regula la interacció social (ens mou a usar la intimidació física i verbal per evitar arribar a les mans)
De fet, la utilitat de la ira va encaminada als enfrontaments físics, no té massa cabuda ni sentit en la major part de situacions en la que ens trobem a la nostra societat. El que si que passa, quan sentim ira és que entrem en “mode bèstia”, i no podem pensar de forma racional. El nostre cervell està dissenyat perquè la ira prengui el control. Però tenim alternativa.
La via més intel·ligent per resoldre els nostres conflictes sempre serà usar la comunicació assertiva, i fer-ho en el moment oportú, no entrant en una escalada de tensió.
En la comunicació assertiva:
- Reconeixem que estem enfadats i no actuem fins que no som capaços de sentir-nos prou tranquils.
- Som capaços de gestionar l’emoció per evitar que interfereixi en la comunicació
- Reconeixem els sentiments dels altres
- Transmetem un missatge positiu i de confiança
- Duem accions dirigides a disminuït tensions i vèncer les dificultats
Tot i això, la major dificultat per la majoria de la gent agressiva no està en desenfadar-nos sinó en modificar les nostres creences de base. Hauríem de ser capaços de reconèixer autènticament que totes les persones tenen valor, que no estem per sobre de ningú. Hem de ser capaços de veure el valor que tenen els altres.
Si agredim sovint, podem investigar si abusem dels febles per sentir-nos superiors a ells i millorar la nostra autoestima, si és així caldrà que treballem la nostra autoestima.
Com a conclusió diria que hauríem d’aspirar a promoure un ambient emocionalment responsable, tractant els altres amb respecte i ser assertius.