La resiliència és la capacitat d’adaptació d’un ésser viu davant d’un agent pertorbador, un estat o una situació adversa. Però no només de respondre-hi d’una forma adaptativa sinó de sortir-ne reforçat, havent après de l’experiència. Està estretament lligada a l’autoestima i a l’autoconfiança.
La manera que tenim de tirar endavant i anar creixent a mida que vivim és singular, cadascú fa el seu procés. Jo donaré 10 claus que per mi han estat vinculades a la meva resiliència, al meu seguir endavant:
- Paper actiu i no reactiu davant les dificultats. Com afrontem els contratemps? De cara i agafant des regnes, o amb els ulls tancat i espantant les mosques amb la mà. Heu experimentat les dues maneres? Com us sentiu en aquests dos papers?
- Buscar el sentit i aconseguir trobar-lo. Hem de fer les paus amb la nostra història personal. Tot el que ens ha passat ha de quedar integrat dins nostre, deixant de ser un motiu per sentir-se malament de forma recurrent.
- Cercar el propi camí de superació. Escoltar els altres si volem, però trobar sempre una manera pròpia de tirar endavant que surt de mi.
- Les habilitats de solució de problemes. Encarar els problemes de forma ordenada i racional és una bona manera de posar ordre quan ens sentim desorientats:
- Observar.
- Entendre el problema per poder-lo definir.
- Generar alternatives de resposta. Quantes més, millor, essent creatius i lliures.
- Triar-ne una en funció de les conseqüències que prevec.
- Portar-la a terme.
- Observar què passa i aprendre’n.
- Acceptar la realitat. No he de lluitar contra la meva vida, he de fluir amb ella.
- El control intern i extern. Les persones amb control intern creuen que la causa i la solució dels problemes sóc jo; qui té control extern pensa que les coses no depenen d’un mateix, el control està fora de mi. Tenir un control intern ens connecta amb la responsabilitat que tenim amb la nostra vida. Tenir un control extern està molt lligat a patir diverses psicopatologies, com la depressió.
- La por i la prova. Puc viure amb por: no vull saber, no m’atreveixo a fer, em poso excuses. O puc pensar i provar, puc intentar, puc perseguir el que vull. Viure entenent que em puc equivocar, que provar i intentar, que il·lusionar-me i perseguir les il·lusions és viure autènticament la vida ajuda molt a tirar sempre endavant.
- Fer-se preguntes sense censura. És molt important la consciència, perquè és amb la consciència que comença tot. Em puc preguntar perquè he fet una cosa o perquè no l’he fet, cercar les meves autèntiques motivacions. M’ha aturat la por al rebuig? He preferit no pensar i he tirat pel dret? Conèixe’m i entendre’m és una bona base per ser resilient.
- Pensament creatiu. A l’hora de buscar les solucions possibles a una situació, he de fer volar la imaginació, he de saber jugar, il·lusionar-me, atrevir-me. Perquè no? Això fan els nens, ells no juguen de la manera que els adults van dissenyar les joguines, de vegades juguen més amb el paper d’embolicar que em la joguina. La il·lusió vital té a veure amb la imaginació i la creativitat, superar l’adversitat té a veure amb l’optimisme i la positivitat.
- Sentit de l’humor. El sentit de l’humor va acompanyat de riures i somriures, de l’autèntic passar-s’ho bé. Fem broma de nosaltres, de les situacions. Això també ho fan els nens. Quan fa que no rieu molt fort? Podem riure en les situacions més adverses, això no treu que ens hi connectem. El sentit de l’humor és una de les formes més intel·ligents de viure.
Espero donar-vos material per pensar, i sobretot per actuar i per provar.