Les emocions

Hi ha 4 emocions bàsiques: l’alegria, la tristesa, la ira i la por. L’alegria no causa problemes en salut mental, és una emoció de vivència agradable que ens empeny a ser expansius i a compartir-la amb els altres. És una emoció passatgera que no hem de confondre amb la felicitat. 

La tristesa es produeix quan hem perdut alguna cosa i passem el dol que correspon amb assumir aquesta pèrdua. És una emoció de recolliment i de introspecció. Tenim poca energia, pensem en el que ha passat i busquem el consol en altres. El seu signe extern més típic és el plor, però no tothom que està trist pot plorar. Si parlem amb altres persones del que ens ha passat és molt possible que ens ajudin a agafar la situació amb perspectiva i a recuperar el sentiment de vàlua personal. 

La ira o ràbia és una emoció que energitza, la seva funció és fer que ens respectin, algú ha travessat una línia vermella, ha envaït el nostre espai personal i mostrant la nostra agressivitat el podem tornar al seu lloc. És una emoció que ens defensa d’agressions externes, siguin físiques o psicològiques. 

La por s’activa quan creiem en risc la nostra supervivència o percebem que està en risc greu la nostra estabilitat. La por ens pot fer fugir, amagar o ens pot paralitzar i deixar-nos sense reacció. En la por és important buscar aliances per vèncer-la quan l’amenaça és compartida per més d’una persona. 

Aquestes són les emocions bàsiques i tots els malestars que experimentem en el nostre dia a dia tenen a veure amb una d’aquestes emocions o amb una combinació d’elles. Si comprenem què sentim i quina és la funció que té, llavors podrem deixar que l’emoció s’expressi adequadament i que passi. Tothom ha de sentir aquestes emocions, mai hem de reprimir l’expressió de les emocions, el que hem de fer amb les emocions és detectar-les i deixar-les expressar adequadament. 

Per exemple, si ens han fet fora de la feina, és molt probable que sentim tristesa, hem perdut quelcom valuós, és el moment de pensar en perquè ha passat això, aquesta introspecció ens ha de servir per aprendre de l’experiència; podem també explicar-ho i deixar que els amics ens ajudin a remuntar; estarem tristos un temps, però després la nostra vida seguirà. La funció important d’aquesta emoció és l’anàlisi dels perquès i extreure’n lliçons de cara al futur. 

Veiem ara un exemple amb la ràbia. Imaginem que la nostra mare ens diu sempre el que hem de fer, estem ja independitzats des de fa uns anys, però segueix opinant insistentment. Aquesta situació ens fa esclatar i li diem coses de les que després no ens sentim orgullosos. Aquí la pauta seria: en primer lloc reconèixer l’emoció, en segon lloc, retirar-nos per evitar fer mal, en tercer lloc, recuperar la calma i finalment tenir una conversa tranquil·la en la que establim un límit, fem una expressió explícita d’allò que no volem que digui la mare, hem d’intentar que ella també es comprometi a respectar-ho. Si no ho respecta podem fer servir la tècnica del disc ratllat: repetint tantes vegades com sigui necessari l’acord, o bé retirar-nos quan no es respecta aquest límit. 

En el cas de la por. La por és també una bandera vermella, que s’aixeca si alguna cosa no va bé, hem de llegir i acceptar aquesta senyal i actuar en consonància. Podria ser que tinguéssim un examen i s’activés la por a suspendre, és un temor lícit. El nostre cervell racional sap que per no suspendre el que ha de fer és estudiar, per tant hem de centrar els esforços en planificar i rendir en l’estudi, si estem fent allò que és més bo per anular el nostre temor, a la por que se segueixi activant li haurem de dir que ja estem fent tot allò que podem fer i que ja no s’activi, que ja no té sentit i en tot cas està interferint i sent contraproduent. 

2 thoughts on “Les emocions

  1. Article didàctic i entenedor.

    1. Moltes gràcies Júlia, ben aviat el proper:-)

Leave a Reply to julia Cancel reply

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close