La dependència emocional

La dependència emocional fa referència a una addicció, a estar enganxat a algú, pot ser un fill, un amic, la parella… Jo parlaré exclusivament de la dependència emocional a la parella.

Les persones depenents emocionals estableixen relacions de parella basades en la submissió, la idealització i el terror al rebuig i a l’abandó.

En psicologia i en psiquiatria entenem que la majoria de trastorns o condicions són un continu, de manera que no podem traçar una ratlla que separi sans de malalts, fins i tot una mateixa persona va canviant al llarg del temps. En el cas de la dependència emocional explicaré un perfil tipus, que és força extrem i allunyat de la nostra realitat, però veureu que molts de nosaltres ens podem sentir identificats amb algunes característiques. De fet, aquest tema és el que m’heu demanat més de tractar en el marc de les nostres trobades periòdiques de temàtica psicològica.

Un depenent emocional reuneix totes o algunes de les següents característiques:

  • Prioritzen la parella sobre qualsevol altre cosa
  • Desitgen tenir un accés constant a la parella
  • Són submisos a la parella
  • Tenen pànic al abandó o el rebuig
  • Pateixen síndrome d’abstinència després de la ruptura (arribant fins a patir un trastorn depressiu amb idees obsessives)
  • Busquen parella amb un perfil determinat
    • Narcisistes (principalment). Són persones que només s’estimen a si mateixes i menystenen a la resta.
    • Són persones que pensen en la parella com en algú que els pertany, estableixen relacions asfixiants al no permetre que l’altre tingui el seu propi espai.
    • Codependència. Quan s’ajunten dos dependents emocionals.
  • Ampli historial de relacions de parella amb molt poc temps entre elles
  • Baixa autoestima
  • Por a la soledat
  • Necessitat d’agradar (cerquen validació externa)
  • Parelles “intercanviables” (no tenen una vinculació amb una persona concreta, han de tenir una parella, tant fa que sigui una persona com una altra)

No tots els depenents emocionals tenen un perfil sumís. Hi ha dos tipus de depenents emocionals que no ho semblen.

  • Els evitadors del compromís: repeteixen constantment que no estan implicats a fons en la relació, però van saltant d’una relació a una altra perquè la necessiten.
  • Els depenents emocionals dominants: no estimen, necessiten, tenen una relació ambivalent entre la necessitat i el menyspreu.

Moltes vegades l’origen de la dependència emocional es troba en els vincles que s’estableixen amb els pares a la primera infantesa:

  • Carències afectives tempranes. Voldria dir que els pares no han proporcionat prou afecte, aquesta circumstància pot fer que la persona cerqui després en la parella afecte de forma desesperada. I que senti pànic davant la possibilitat de no tenir ningú que cobreixi aquest buit.
  • Sobreprotecció devaluadora. Són pares que han estat estretament vigilants als progressos dels seus fills, que els han ajudat en tot sota la premissa que el fill és incapaç de valdre’s per si mateix. Aquestes persones poden seguir pensant que no són competents per solventar els reptes vitals i cerquen una figura dominant que els protegeixi.
  • Hostilitat i maltracte. Els fills que han sigut maltractats poden sotmetre’s a nous maltractes, pensant que aquesta és la relació natural dins la parella.
  • Utilització afectiva egoista. Hi ha pares que manipulen els seus fills i els fan servir (potser fins i tot de forma inconscient), això afecta molt negativament l’autonomia i l’autoestima d’aquestes persones. Seran sovint víctimes de xantatge emocional i el sentiment de culpa i l’ambivalència emocional (mescla de d’emocions positives i negatives per una mateixa persona) els acompanyarà més enllà de la relació amb els progenitors. En aquest cas, queda normalitzat el maltracte psicològic.

Què cal fer doncs per superar la dependència emocional? Donem algunes pautes:

1.Identificar i externalitzar l’enemic: la necessitat afectiva. El primer serà adonar-nos que tenim una necessitat afectiva desmesurada. Com ho podem saber?:

  • La necessitat afectiva ens fa fer coses com:
    • demanar perdó per recriminar les infidelitats,
    • trucar un amic enlloc d’estudiar per l’examen de l’endemà,
    • insistir i rebaixar-se per reemprendre una relació,
    • sortir amb algú que no t’atrau per no sentir-te sol
  • La necessitat afectiva ens fa pensar coses com:
    • si es trenca la meva relació em quedaré sol per sempre,
    • em posa les banyes perquè l’estic agobiant,
    • si no li esgotés la paciència no em pegaria,
    • m’ha enviat un missatge dient-me que m’estima i així serà (però és infidel, l’ignora, manté la relació per interès econòmic…),
    • no puc evitar agafar-li el telèfon

Si realment veiem que aquesta és la nostra situació, llavors haurem de pensar que aquesta necessitat afectiva està davant nostre, no dins, és quelcom contra el que puc lluitar. És quelcom que puc canviar.

2. Serà imprescindible que m’empoderi i adopti una actitud de lluita per deixar d’obeir la necessitat afectiva. Així, per exemple no ens creurem els “no puc”: “no puc evitar agafar-li el telèfon”, “l’he d’ajudar perquè em necessita”, “no puc evitar pensar en ell constantment”… Ens podem plantejar si no podem evitar-ho de la mateixa manera que no podem volar?

3. Contacte zero. Caldrà que notifiquem les mesures de no contacte que imposem. Caldrà que deixem de pensar en l’altre en la mesura del possible. Si cal haurem de reforçar el nostre convenciment analitzant de nou racionalment les raons de la ruptura, ja que podem tenir moments de dubte.

4. Què fer durant la síndrome d’abstinència?:

  • Pensar que és transitori
  • Distraccions
  • Començar a viure la nova vida
  • Escriure’s una carta (és una carta que escrius quan tens clara la decisió i que la rellegeixes en els moments de dubte)
  • Desidealització (usant records i missatges reals)
  • Exercici físic
  • Pla d’emergència (com actuar si apareix la urgència de contactar)
  • No iniciar una nova relació

5. Com haurien de ser les noves relacions?

  • Deixar d’agradar per necessitat. Agradar es quelcom negatiu quan:
    • Es vulneren els propis interessos de manera important
    • Intentem agradar a persones que no s’ho mereixen
  • No hem de buscar la nostra valoració i el nostre sentit en els altres
  • Hem de començar a ser selectius amb els altres
  • Hem de connectar d’una forma adequada amb la gent (estar sol físicament no significa estar abandonat)

6. Objectius per la relació amb un mateix: potenciar l’autoestima. Començar a estimar-te almenys tal com estimes les teves persones estimades. A mi mateix també m’he de proporcionar ajuda i suport, protecció, consol, elogi i amor incondicional.

 

 

REFERÈNCIA: La superación de la dependencia emocional. Cómo impedir que el amor se convierta en un suplicio. Jorge Castelló Blasco. Ediciones Corona Borealis. 2012. Málaga.

4 thoughts on “La dependència emocional

  1. Per a mi, sens dubte, aquest és el tema més enrevessat i difícil de comprendre i aprehendre de tots els que s’han tractat fins ara.

    Perquè hem de ser tan i tant complexes els éssers humans?

    He llegit moltes vegades que la motivació de qualsevol ésser viu no és asolir la felicitat que sembla que tothom ansia i busca desesperada i futilment, sino única i exclusivament la supervivència de la espècie, la qual cosa sembla que entra en contradicció amb els postulats que formula la psicologia.

    Definitivament, crec que em paso a las matemàtiques, única ciència realment exacta i clara.

    Felicitacions a la autora pel bon treball a que ens té acostumats… i a veure si algú en treu l’entrellat.

    1. Precisament com que no estem dissenyats per ser feliços ens compliquem tant la vida.

  2. Com altres escrits que has fet el trobo molt ben explicat. Sobretot el punt 4 i explicitament “la desidealització”, “exercici físic” i “contacte 0” i el punt 5 “selectius” i “no és problema estar sol” no obstant si s’allarga la soletat es perd contacte amb la societat i per tant el tracte i manera.
    Un tema molt important avui dia, ben explicat i molt debatut al grup. Em va encantar així com el teu escrit.
    Felicitacions!!

    1. Gràcies Àlex! Tens raó amb això de que si s’allarga la situació de soledat, hi ha canvis en la persona que pot ser que deixi de relacionar-se amb naturalitat. Crec que som socials i l’aïllament deixa una petja negativa en molts de nosaltres.

Leave a Reply

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close