El mes de gener és aquell moment de l’any que molta gent escull per començar a anar al gimnàs, per deixar de fumar, per intentar ser més carinyós o per ser més ordenat…
Això és meravellós, persones que intenten superar-se i que creuen que aquesta vegada si! L’únic problema que tenen els propòsits és que els oblidem sovint abans d’acabar el mes de gener.
Seria desitjable que la il·lusió motivadora per canviar la mantinguéssim durant tot l’any, no cal que sigui cada dia, hi ha dies que no estem per moure muntanyes, però quan aquests dies passen, aleshores hem de recuperar l’empenta. La major part dels canvis no requereixen que ens ajudi cap psicòleg, només ens cal tenir en compte unes pautes molt senzilles per tenir èxit:
-Plantejar un sol objectiu a la vegada
-Que sigui concret i realista
-Que sigui persistent al posar-lo en pràctica
-Que comprovi si funciona o no
-Si no funciona, he de tornar al primer punt una vegada i una altra
Per què fracassem reiteradament si és tan fàcil? Sovint és una combinació de diversos factors. En primer lloc molt poques persones es plantegen objectius concrets i realistes, a vegades no son realistes perquè no tenim el temps mental per ells. A altres persones els agafa la fal·lera del canvi i comencem amb quatre o més canvis simultanis. La persistència sovint cau per no creure en la nostra capacitat de canvi o per començar a dubtar sobre l’objectiu en si. I finalment, quan es fa evident que no hem aconseguit el que hem proposat, cau tota la il·lusió, la fe en un mateix i l’empenta per seguir s’esvaeix.
La veritat és que els processos de canvi son llargs per tothom, és estrany que quelcom que se’ns ha resistit durant anys, de cop ho assolim. No és que sigui molt complicat, si no que les nostres vides van molt carregades de petites tasques i de múltiples distraccions, no perdre el focus i persistir demana tossuderia.
Vull compartir amb vosaltres una reflexió en relació amb els canvis personals, els dediquem molt menys temps i dedicació que a la feina, els estudis i a que altres responsabilitats imposades exteriorment. Si el nostre cap ens digués que per cobrar el mes de febrer hem d’estar tot el mes sense fumar, no tinc dubte que una enorme majoria ho aconseguiria. Treballem molt pels altres i poquet per nosaltres mateixos.
Per acabar, us posaré un exemple propi que no sigui massa íntim: fer exercici físic. Per mi era més o menys fàcil quan tenia uns quants anys menys i no tenia al meu fill, ara tinc menys temps i per fer exercici cal més enginy i decisió. El que em funciona millor és quan associo l’exercici a una altra activitat que per mi és més plaent: si faig exercici sola a casa aprofito per posar-me música; per fer exercici a l’exterior em va bé quedar amb alguna amiga o fins i tot proposar-ho als grups d’activitats socials que porto ara com a part de la meva activitat professional.
L’èxit el trobareu en la tossuderia i en la prova error. No us canseu mai d’invertir en vosaltres mateixos!