L’autoestima és l’estima cap a un mateix, o, dit d’una altra manera, el valor que considerem que tenim com a éssers humans. Amb aquesta definició ens queda una imatge vague de quines són les repercussions en la nostra vida d’una bona autoestima, són principalment dues:
- Confiança en la nostra capacitat de pensar i en la nostra capacitat d’enfrontar-nos als reptes vitals (autoconfiança)
- Creure que tenim dret a ser feliços, dret a afirmar les nostres necessitats, a gaudir del fruit dels nostres esforços, a sentir-nos respectats i dignes. Ho mereixem.
Per contra, la baixa autoestima desemboca en ansietat, sentiments d’inferioritat i dubtes sobre les nostres capacitats. Aquesta limitació pot tenir les següents conseqüències en el dia a dia:
–evitem les noves experiències (perquè ens produeixen temor);
-tenim pensaments recurrents en els que dubtem de les pròpies aptituds;
–no aconseguim ser assertius;
-els èxits només els gaudim de forma transitòria;
-sentim que no tenim el control de les situacions;
-ens culpem a nosaltres mateixos o a altres, però no assumim la responsabilitat de canviar la pròpia conducta;
-gastem energia comparant-nos amb els altres i envejant-los els èxits.
-interpretem les relacions amb els altres en termes d’enfrontament, creient que actuen de forma malintencionada, o bé tenim expectatives de rebuig o de traïció.
-pot desembocar en la necessitat de considerar inferior un altre col·lectiu (por originar racisme, homofòbia, masclisme, o altres).
-no ser capaç d’admetre els errors i posar-se a la defensiva.
–no viure de forma conscient, no estar connectat amb els propis valors, desdibuixant la pròpia identitat.
-tendim a sentir-nos més còmodes amb persones amb un nivell d’autoestima semblant al nostre. Per tant, les persones amb autoestima baixa tendeixen a ajuntar-se i poden tenir relacions potencialment desastroses.
Per millorar la nostra autoestima, Nathaniel Branden al seu llibre: Los seis pilares de la autoestima, ens proposa les següents fonts internes per reparar la nostra autoestima:
–La consciència dels meus valors, interessos, necessitats, metes, errors, del món que m’envolta. Per tant, caldrà que faci front a l’evitació, a no pensar. Cal considerar l’aprenentatge com a forma de vida. El principi subjacent és que com més em conec i em comprenc, millor serà la vida que podré viure.
–L’acceptació dels meus pensaments, la meva conducta. Cal que jo estigui a favor meu. No m’he d’identificar amb els meus problemes, ni els meus temors, ni els meus errors, perquè no em defineixen, sóc molt més que això. Hem de pensar que de qui tenim més informació és de nosaltres mateixos, per això podem pensar que tenim pensaments terribles o que som males persones, quan en realitat, si coneguéssim el que pensen o el que han fet altres persones, veuríem que no som gaire diferents els uns dels altres.
–La responsabilitat de les meves accions i eleccions, també d’elevar la meva autoestima, de satisfer els meus desitjos i de la meva felicitat personal. Des de l’acceptació de la meva soledat: perquè ningú vindrà a arreglar la meva vida, ni a salvar-me, ningú repararà la meva infantesa, ni a salvar-me de les conseqüències de les meves accions. Hi ha persones que em poden prestar ajuda, però ningú pot assumir la responsabilitat de la meva existència. Els adults som responsables de nosaltres mateixos.
–L’autoafirmació: tinc dret a defensar les meves conviccions, tinc dret a considerar importants els meus valors i sentiments. Això no és egoisme, ja que, percebre’m i conèixer com sóc beneficia els altres. S’ha demostrat que les persones amb bona autoestima tenen més comportaments altruistes i més conductes prosocials. Autoafirmar-me no vol dir que ho expressi tot sempre, sinó que m’expressaré de la manera adequada en els contextos que consideri adients.
–El propòsit: només jo puc escollir les meves metes. Per assolir-les hauré de treballar-hi: traçant un pla d’acció, estant atent als resultats dels meus actes, amb autodisciplina, estant connectat amb la informació de l’entorn.
–La integritat, és a dir, tant predicar amb l’exemple, com mantenir les promeses, complir els compromisos, tractar amb justícia i compassió. Finalment he de perseguir la congruència moral: que la meva vida reflecteixi la meva visió interior del bé.
–L’acció. Voldria afegir un setè pilar. Sense accions no canvio res, m’he d’empoderar a través de coses que faig, amb els pensaments no n’hi ha prou. Quan transformo l’entorn, llavors hi haurà coses de les que em podré sentir orgullós i que nodriran la meva autoestima.
REFERÈNCIA: Branden, N. Los seis pilares de la autoestima. Ed. Paidós. 2011. Madrid.
No m’imaginava que una baixa autoestima pogués tenir tantes i tan nefastes conseqüències. Gairebé sembla la mare de tots els conflictes psicològics.
Em pregunto si hi ha ningú que no pateixi alguna d’aquestes conseqüències, o sigui, que tingui la autoestima en regla.
Sobre els 6 pilars que proposae N. Branden
Si, l’autoestima és una mica la base de tot. I si que hi ha gent amb una bona autoestima, no crec que sigui la majoria, malauradament ens creiem en ambients que no promouen un bon desenvolupament psicològic.
Deia que sobre els 6 pilars que proposa N. Branden per millorar la autoestima, no cal dir que són benintencionats, il·lustratius, sugerents… i val la pena conèixe’ls, però, en la meva modesta opinió, si li donem masses voltes a tantes consideracions ¿no podem caure al pou de la obsessió?
Particularment, em quedo amb una mica de tot, però sobre tot amb el 7è pilar que afegeix la autora d’aquest article: ACCIO, sense la qual res és possible.
Tot el pensament autoconscient ha de donar-se en la seva justa mesura, cal veure si pensem en cercles o bé obtenim respostes i ens quedem més tranquils.
Jo diria que la meva autoestima està bé. Però si que em va agradar venir a la trobada, com sempre tot tema et fa rumiar i alguns cops descubrir alguna cosa, en aquest cas va ser els incidents amb el meu germà que tenia oblidats del tot!